Salta al contingut
environment

Salut a Bulgària

News Bulgaria Equip de redacció · AI-escrit, revisat sota els nostres estàndards editorials · · Temps de lectura 9min de lectura · Visualitzacions 0 ·
Clau — Bulgària té un sistema de salut que està experimentant una transició d'un model centralitzat, de l'era comunista a un sistema descentralitzat, basat en l'assegurança. El país s'ha enfrontat a altes taxes de mortalitat i una baixa incidència del VIH, encara que els pagaments no oficials als metges segueixen sent comuns.

Bulgària té un sistema de salut que està experimentant una transició d'un model centralitzat, de l'era comunista a un sistema descentralitzat, basat en l'assegurança. El país s'ha enfrontat a altes taxes de mortalitat i una baixa incidència del VIH, encara que els pagaments no oficials als metges segueixen sent comuns.

Indicadors de salut

Bulgària va tenir la tercera mortalitat més alta d'Europa, amb 708 per cada 100.000 habitants el 2015. Les quatre regions europees amb major taxa de mortalitat per malalties del sistema circulatori es trobaven totes a Bulgària. A principis de la dècada del 2000, les principals causes naturals de mort eren les malalties cardiovasculars (més comunament manifestades en els accidents cerebrovasculars), el càncer i les malalties respiratòries.

El país ha tingut una taxa d'incidència molt baixa del virus de la immunodeficiència humana (VIH). Tot i que el 2003 la taxa d'incidència estimada era inferior al 0,1 per cent de la població, a principis de la dècada del 2000 el nombre de nous informes de casos va augmentar anualment. El 2005 es van reportar uns 86 nous casos, cosa que va portar el total oficial a uns 600, i es van reportar 58 nous casos en el primer semestre de 2006. El 2010, hi havia 1.160 persones VIH-positives.

El sistema sanitari

Com a antic satèl·lit de la Unió Soviètica, Bulgària solia tenir el seu sistema de salut: el model Semashko. Aquest particular sistema es caracteritza per tenir un monopoli estatal, on hi ha una planificació i finançament centralitzats de l'esfera sanitària. No hi havia estructures privades per a la prestació de serveis de salut. No hi havia assegurances de salut; el sistema va ser finançat directament del pressupost de l'estat, pagat pel manteniment, universalment accessible, i gratuït per als pacients.

Bulgària va començar la reforma general del seu antiquat sistema de salut, heretat de l'era comunista, només el 1999. A la dècada dels noranta, les pràctiques mèdiques privades es van expandir una mica, però la majoria dels búlgars es van basar en clíniques públiques de l'època comunista mentre pagaven preus elevats per atenció especial. Durant aquest període, els indicadors nacionals de salut van empitjorar en general a mesura que les crisis econòmiques van disminuir substancialment el finançament sanitari.

El programa de reforma sanitària posterior ha introduït l'assegurança de salut obligatòria per als empleats a través del Fons Nacional d'Assegurances de Salut (NHIF), que des de l'any 2000 ha pagat una part cada vegada més gran dels costos d'atenció primària de salut. Els empleats i els empresaris paguen un percentatge cada vegada més gran i obligatori dels salaris, amb l'objectiu de reduir gradualment el suport estatal a l'atenció sanitària. L'assegurança de salut privada només té un paper complementari.

Descentralització i hospitals

El sistema també s'ha descentralitzat fent que els municipis siguin responsables de les seves pròpies instal·lacions d'atenció mèdica, i el 2005 la majoria de l'atenció primària provenia de metges privats. La distribució farmacèutica també va ser descentralitzada.

Segons l'enquesta realitzada per l'índex de consum de salut de l'Euro el 2015, Bulgària es trobava entre els països europeus en què es van informar amb més freqüència de pagaments no oficials als metges.

A principis dels anys 2000, el sistema hospitalari es va reduir substancialment per limitar la dependència dels hospitals per a l'atenció rutinària. L'adhesió anticipada a la Unió Europea (2007) va ser una motivació important per a aquesta tendència. Entre 2002 i 2003, el nombre de llits d'hospital es va reduir en un 56 per cent a 24.300. No obstant això, el ritme de reducció es va desaccelerar a principis de la dècada del 2000; el 2004 hi havia en funcionament uns 258 hospitals, en comparació amb el nombre òptim estimat de 140.

  • Bulgària va tenir la tercera mortalitat més alta d'Europa el 2015.
  • El sistema de salut va passar d'un monopoli estatal a un model descentralitzat basat en les assegurances.
  • Els pagaments no oficials als metges es reporten amb més freqüència a Bulgària.
  • El nombre de llits d'hospital es va reduir en un 56% entre 2002 i 2003.

Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte

Què us ha semblat aquesta publicació?

Comentaris 0

Sigueu els primers a comentar

Contacta'ns

← News Bulgaria Inici
News Bulgaria Rebeu les noves publicacions per correuSubscriviu-vos per rebre el contingut nou per correu electrònic. Podeu cancel·lar la subscripció en qualsevol moment.
Us ha estat útil?Compartiu-ho amb amics i xarxes socials